Quan era petita, jugava amb ma mare a comprar petons. A certa hora del dia, ja no me’n quedaven i havia d’anar a comprar-ne més per arribar a la nit. Sortia de la cuina, m’esperava uns segons i tornava a entrar: ‘quants n’has comprat?’ i m’inventava un número i una varietat de sabors perquè pogués triar.
Els petons no haurien d’acabar-se mai, ni haurien de comprar-se, ni vendre’s. Els petons, com totes les coses bones, haurien de durar sempre…
Agència: Grey, London
Vist a: I Believe in Adv
amb una ene 